Descripció general
El municipi comprèn el nucli urbà i els veïnats de les Mines d'Osor, Santa Creu d'Horta, Sant Gregori, el Coll i Sant Miquel de Maifré. Gaudeix d'una abrupta orografia: la Vall d'Osor es troba voltada per les serres de Porta Barrada, Sant Benet, el Coll i Sant Gregori i pel massís de Solterra, encerclada pels pics més alts de les Guilleries, Sant Gregori (1088 m), Sant Benet (1144 m) i Sant Miquel de Solterra o de les Formigues (1204 m). El terme és regat pel riu Ter, al nord-est, incloent-hi la presa de Susqueda, i per la riera d'Osor, la de més cabal de les Guilleries, que desemboca al Ter mitjà entre Anglès i la Cellera de Ter i té afluents diversos: torrent del Carbonell, sots de la Maduixa i de can Pellaringa, rieres Noguerola i Gironella. El clima, en línies generals, és mediterrani modificat per l'altitud car la presència de muntanyes i terres elevades provoca un augment de les precipitacions fins a 950 l/m2 anuals i una temperatura mitjana de 12 graus.
Fauna
El Pont Vell d'Osor, pont romànic del segle XV
A rieres i torrents trobem crancs de riu, truites, barbs, bagres, granotes verdes, serps d'aigua, salamandres i aus aquàtiques com la cuereta, la merla d'aigua i el botiguer o blauet. A les zones forestals, senglars, guilles, conills, gats mesquers, teixons, esquirols, genetes, gorjablancs i visons americans – introduïts accidentalment i que malmeten molt la fauna autòctona–. Quant a l'avifauna, hi abunden espècies com el tudó, la merla, el gaig, les mallerengues, els pigots, els raspinells i pica-soques, el rupit o pit-roig, el pinsà vulgar, el pardal comú, les orenetes, l'aligot comú, l'esparver vulgar i de nocturnes com la xibeca o òliba, el mussol comú i el gamarús.
Flora
La vegetació ve caracteritzada per una àmplia superfície forestal amb una gran varietat d'espècies arbòries, arbustives i plantes herbàcies. En tractar-se de terrenys fortament accidentats i de diferents altures es dóna lloc a diversos microclimes queunits a l'elevada pluviometria faciliten l'existència d'un paisatge vegetal molt ric i de gran bellesa. Fins a 500 m la vegetació principal és d'alzinar amb marfull, pi pinyoner, marítim o insigne, sureda, bruc, arboç, galzeran, lligabosc mediterrani i arítjol. Entre 500 i 1000 m alzinar muntanyenc, avellanoses, falguera, tremoledes,tell, grèvol i roure martinenc i de fulla gran al costat del castanyer, l'espècie més significativa. Més amunt, pins, cedres, altres coníferes i fageda acidò.la. A les fondalades i prop de cabals d'aigua, roure, castanyer, vern, gatell, freixe, acàcia, plàtan, om i falguera. Existeixen arbres monumentals com l'alzina de la Coma, el pi i el roure de can Iglèsies, els castanyers del Cruset i el Sobirà i el grèvol i teix del Cerver. A part, es pot veure la flor o herba de Sant Segimon, planta medicinal i ornamental molt escassa peculiar de la zona.
Toponímia
El nom Osor és d'origen incert, però sembla que és preromà i es refereix a ".nesAusorum", és a dir, . de la terra dels ausetans primer i del comtat i bisbat d'Ausona més endavant. La primera datació és del 860 amb la forma Auzor, referida a un lloc de la Vall d'on es donà un alou al monestir d'Amer.
Els símbols
Escut caironat truncat: al primer de sinople, dues claus passades en sautor amb lesdents a dalt i mirant cap enfora, la d'or en banda i per damunt de la d'argent enbarra –senyal de les claus de sant Pere, patró parroquial– i al segon, una cabra desable i bordura de peus de sable –senyal dels Cabrera, antics senyors de la Vall–.Per timbre, una corona mural de ciutat.
Comunicacions
El poble es comunica amb Anglès i Sant Hilari Sacalm per la carretera local GI-542 amb servei diari d'autobús. La resta de comunicacions són vies forestals per on espot accedir a Santa Coloma de Farners per Castanyet, al Santuari del Coll –asfaltada–i a l'embassament de Susqueda.
Serveis
Dispensari municipal, escola pública la Vall, arxiu municipal i parroquial, salapolivalent, jutjat de pau, pista poliesportiva, camp de futbol, piscina municipal,càmping, cases de turisme rural, casa de colònies, bars i restaurants.
Cultura i lleure
Equip de futbol UE Osor, Casal de la Gent Gran i Simpatitzants de la Vall d'Osor,Associació de Caçadors, Associació Amics del Pessebre, Penya Barcelonista d'Osor,AMPA escola la Vall, Societat de Pesca, Club de Joves Rosó i Consell Parroquial.
Personatges famosos:
Joan Plademunt "Becaina" (?-1829) Trabucaire, el darrer esquarterat públicament aGirona.RP Joan Agustí Panella (1883-1965) Secretari general dels claretians de Barcelona,missioner, pedagog i autor d'obres religioses.Carles Obiols Taberner (1902-1985) President de l'Audiència Territorial deBarcelona i de la Mitja d'Urgell per a Assumptes d'Andorra.Antoni Obiols i Boix (1952-2000). Enginyer de camins, canals i ports, va ser capde carreteres de l'estat a Girona.Cristina Agustí Crous (1963) Atleta campiona d'Espanya en pista coberta
Gastronomia:
Són apreciades les carns i embotits així com la mongeta d'Osor, de tavella vermella, avui, però, amb poca producció. Els bolets, les castanyesi els cuinats de cargols i senglar són molt recomanables al costat de les pilotilles,mandonguilles que en comptes de ser enfarinades són lligades per fora.
