Al llarg del 1r. Trimestre els/les alumnes de la ESO, treballan a partir d'un projecte titolat "Festes i tradicions de Catalunya i d'arreu del món".
Realitzaran un treball de recerca d'informació i documentació de diferents festes, tradicions, balls, menjars, cultures,..., de Catalunya i d'arreu del món.
dimarts, 14 de setembre del 2010
dilluns, 31 de maig del 2010
dijous, 13 de maig del 2010
dilluns, 10 de maig del 2010
Projecte Colònies 2010
Descripció general
El municipi comprèn el nucli urbà i els veïnats de les Mines d'Osor, Santa Creu d'Horta, Sant Gregori, el Coll i Sant Miquel de Maifré. Gaudeix d'una abrupta orografia: la Vall d'Osor es troba voltada per les serres de Porta Barrada, Sant Benet, el Coll i Sant Gregori i pel massís de Solterra, encerclada pels pics més alts de les Guilleries, Sant Gregori (1088 m), Sant Benet (1144 m) i Sant Miquel de Solterra o de les Formigues (1204 m). El terme és regat pel riu Ter, al nord-est, incloent-hi la presa de Susqueda, i per la riera d'Osor, la de més cabal de les Guilleries, que desemboca al Ter mitjà entre Anglès i la Cellera de Ter i té afluents diversos: torrent del Carbonell, sots de la Maduixa i de can Pellaringa, rieres Noguerola i Gironella. El clima, en línies generals, és mediterrani modificat per l'altitud car la presència de muntanyes i terres elevades provoca un augment de les precipitacions fins a 950 l/m2 anuals i una temperatura mitjana de 12 graus.
Fauna
A rieres i torrents trobem crancs de riu, truites, barbs, bagres, granotes verdes, serps d'aigua, salamandres i aus aquàtiques com la cuereta, la merla d'aigua i el botiguer o blauet. A les zones forestals, senglars, guilles, conills, gats mesquers, teixons, esquirols, genetes, gorjablancs i visons americans – introduïts accidentalment i que malmeten molt la fauna autòctona–. Quant a l'avifauna, hi abunden espècies com el tudó, la merla, el gaig, les mallerengues, els pigots, els raspinells i pica-soques, el rupit o pit-roig, el pinsà vulgar, el pardal comú, les orenetes, l'aligot comú, l'esparver vulgar i de nocturnes com la xibeca o òliba, el mussol comú i el gamarús.
Flora
La vegetació ve caracteritzada per una àmplia superfície forestal amb una gran varietat d'espècies arbòries, arbustives i plantes herbàcies. En tractar-se de terrenys fortament accidentats i de diferents altures es dóna lloc a diversos microclimes queunits a l'elevada pluviometria faciliten l'existència d'un paisatge vegetal molt ric i de gran bellesa. Fins a 500 m la vegetació principal és d'alzinar amb marfull, pi pinyoner, marítim o insigne, sureda, bruc, arboç, galzeran, lligabosc mediterrani i arítjol. Entre 500 i 1000 m alzinar muntanyenc, avellanoses, falguera, tremoledes,tell, grèvol i roure martinenc i de fulla gran al costat del castanyer, l'espècie més significativa. Més amunt, pins, cedres, altres coníferes i fageda acidò.la. A les fondalades i prop de cabals d'aigua, roure, castanyer, vern, gatell, freixe, acàcia, plàtan, om i falguera. Existeixen arbres monumentals com l'alzina de la Coma, el pi i el roure de can Iglèsies, els castanyers del Cruset i el Sobirà i el grèvol i teix del Cerver. A part, es pot veure la flor o herba de Sant Segimon, planta medicinal i ornamental molt escassa peculiar de la zona.
Toponímia
El nom Osor és d'origen incert, però sembla que és preromà i es refereix a ".nesAusorum", és a dir, . de la terra dels ausetans primer i del comtat i bisbat d'Ausona més endavant. La primera datació és del 860 amb la forma Auzor, referida a un lloc de la Vall d'on es donà un alou al monestir d'Amer.
Els símbols
Escut caironat truncat: al primer de sinople, dues claus passades en sautor amb lesdents a dalt i mirant cap enfora, la d'or en banda i per damunt de la d'argent enbarra –senyal de les claus de sant Pere, patró parroquial– i al segon, una cabra desable i bordura de peus de sable –senyal dels Cabrera, antics senyors de la Vall–.Per timbre, una corona mural de ciutat.
Comunicacions
El poble es comunica amb Anglès i Sant Hilari Sacalm per la carretera local GI-542 amb servei diari d'autobús. La resta de comunicacions són vies forestals per on espot accedir a Santa Coloma de Farners per Castanyet, al Santuari del Coll –asfaltada–i a l'embassament de Susqueda.
Serveis
Dispensari municipal, escola pública la Vall, arxiu municipal i parroquial, salapolivalent, jutjat de pau, pista poliesportiva, camp de futbol, piscina municipal,càmping, cases de turisme rural, casa de colònies, bars i restaurants.
Equip de futbol UE Osor, Casal de la Gent Gran i Simpatitzants de la Vall d'Osor,Associació de Caçadors, Associació Amics del Pessebre, Penya Barcelonista d'Osor,AMPA escola la Vall, Societat de Pesca, Club de Joves Rosó i Consell Parroquial.
Personatges famosos:
Joan Plademunt "Becaina" (?-1829) Trabucaire, el darrer esquarterat públicament aGirona.RP Joan Agustí Panella (1883-1965) Secretari general dels claretians de Barcelona,missioner, pedagog i autor d'obres religioses.Carles Obiols Taberner (1902-1985) President de l'Audiència Territorial deBarcelona i de la Mitja d'Urgell per a Assumptes d'Andorra.Antoni Obiols i Boix (1952-2000). Enginyer de camins, canals i ports, va ser capde carreteres de l'estat a Girona.Cristina Agustí Crous (1963) Atleta campiona d'Espanya en pista coberta
Gastronomia:
Són apreciades les carns i embotits així com la mongeta d'Osor, de tavella vermella, avui, però, amb poca producció. Els bolets, les castanyesi els cuinats de cargols i senglar són molt recomanables al costat de les pilotilles,mandonguilles que en comptes de ser enfarinades són lligades per fora.
dilluns, 3 de maig del 2010
Projecte 3r. Trimestre ESO - Colònies -
Aquest any anem de colònies a Les Mines d'Osor. Farem activitats d'aventura, jocs tradicionals, coneixerem el món dels bandolers, i moltes més coses.
dimecres, 21 d’abril del 2010
Subscriure's a:
Missatges (Atom)